Skip to main content
CATÀLEG

Un escriny és un cofret molt especial, aquell que serveix per estotjar-hi joies o coses de preu, aquell cofret que, si en tinguéssim un, segur que n’amagaríem la clau perquè ningú el pogués remenar sense el nostre permís, però del qual en presumiríem davant les nostres amistats. Aquest és el motiu pel qual hem batejat així el nostre blog, un blog del qual tots els manlleuencs en podrem estar orgullosos, perquè el seu contingut és molt valuós. Com, si no, podríem qualificar-lo, si tenim en compte que per a qualsevol poble el més important és la seva gent?

I precisament això és el que trobareu en les pàgines d’aquest blog, la gent de Manlleu que ha escrit i que escriu, i els llibres o estudis que Manlleu ha inspirat. Més de 200 autores i autors. La versió inicial d’aquesta tasca es va publicar en un llibre en paper l’any 1997. A partir d’aquí la Biblioteca va veure la necessitat d’anar-la actualitzant i per aquest motiu es va gestar aquesta versió digital.

Què es pot fer per formar part de l’Escriny?
  • Cal ser un autor o autora de Manlleu (de naixement o d’arrelament), viu o mort.
  • És necessari tenir obra editada en paper o digitalment.
  • S’ha d’enviar un correu electrònic a la Biblioteca informant de la publicació d’algun llibre, estudi, etc.
Què cal enviar?
  • Un currículum resumit de la trajectòria vital, literària o acadèmica.
  • Una fotografia recent.
  • Una llista amb tota la relació d’obres publicades.
Què cal tenir en compte?
  • En el cas dels autors o autores que publiquen sobretot articles a revistes científiques i que tenen molta producció, la Biblioteca farà un resum de la seva bibliografia indicant a quines capçaleres solen publicar.
  • Us agrairem MOLT que ens envieu periòdicament les actualitzacions de la vostra biografia i bibliografia.
  • La Biblioteca es posarà en contacte amb vosaltres per anar mantenint la pàgina al dia: aviseu-nos dels vostres canvis de contacte.
I sobretot, si detecteu errors, aviseu-nos!

    21 octubre 2014

    MADIROLAS CODINA, Ramon (Manlleu, 1856 – Manlleu, 1927)

    Va néixer l’any 1856 a Manlleu.

    La seva professió va ser la d’agricultor dedicat al cultiu del blat i la patata i a la producció de mel i aigües mineromedicinals. Els seus productes li van fer guanyar diverses medalles d’or i plata a les exposicions a les quals va assistir, com la Gran Medalla de l’Exposició Mundial de París (1900) i el Gran Diploma d’Honor i Medalla d’Or a Atenes. Madirolas va acudir a aquests certàmens i exposicions gràcies a la influència del seu amic Rafael Gasset, ministre d’Agricultura de govern espanyol.

    Aquests premis li van permetre fer amistats amb personatges rellevants de la època i dels diversos estaments socials. Així es va convertir en un home influent en el seu temps i va a ser rebut en audiència pel Rei Alfons XII. Ramon Madiroles també va ser rebut pel papa Lleó XII arran d’un viatge a Roma i va aconseguir del Pontífex un breu pontifici en el qual es declarava el Santuari de Puig Agut com el primer de l’Estat dedicat al Sagrat cor de Jesús. Lleó XII el va obsequiar amb un calze d’or amb incrustacions de pedres precioses per el temple manlleuenc.

    Ramon Madiroles va mantenir una íntima amistat amb el cardenal Rampolla, secretari d’Estat del Vaticà, del qual va rebre cartes personals. Rampolla estava considerat el candidat perfecte per a succeir Lleó XII, però Àustria va imposar el seu dret a veto.

    El marqués de Tenerife, general Valerià Weyler, en aquell temps Capità general de Catalunya va ser un gran amic del manlleuenc. Gràcies al suport de Weyler, Madirolas va elaborar un dels més ambiciosos projectes: la carretera de Manlleu a Olot, autèntic precedent de l’actual Eix Vic-Olot.

    El prestigi que va assolir no només va beneficiar tot el poble de Manlleu, amb la materialització d’alguns projectes, com ara eixamplar el pont de Can Molas. Va combinar àgilment les seves fires agrícoles amb la promoció cultural i social.

    Però la seva gran obra va ser la construcció del santuari de Puig-Agut, un projecte que va cristal·litzar el 1896, però que havia estat preparat anys abans. Madirolas va ser l’impulsor i principal patrocinador de l’obra. Paral·lelament, va fundar el primer periòdic de Manlleu, el Faro de Puig Agut, del qual es va fer càrrec de la direcció i de la redacció.

    La seva professió no només li va permetre subsistir sinó que els quatre productes amb els quals va treballar el van conduir a un reconeixement de nivell mundial.

    Va morir l’any 1927.

    LLIBRES PUBLICATS

    (1885) Discursos y narraciones. Barcelona: Sucesores de N. Ramírez. 176 p.

    [1885?] Poesías religiosas y morales. Barcelona: Sucesores de N. Ramírez, 62 pp.

    (1887) Puig-Agut. Colección de documentos en ramillete para la historia del primer templo con carácter expiatorio dedicado al Sagrado Corazón de Jesus en España. Barcelona: Tip. Católica, 22 p.

    Interés de la Iglesia a favor de la clase obrera

    Controversia

    (1900) Las patatas en el Llano de Vich. Manlleu: [l’autor]. 7 p.

    (1903) Llorejada biografia del Bisbe Morgades y la candent qüestió catalana. Barcelona: La Hormiga de Oro. 70 p.

    Elements de riquesa ab que conta la Vila de Manlleu y manera com deuhen aprofitarse pera que resulten beneficiosos al engrandiment y prosperitat de la població

    Colmenares y miel de Madirolas