CLUBS DE LECTURA D’ADULTS

CLUB DE LECTURA “De tot una mica”

• 23 de novembre:
  

  Ètica per a inversors, de Petros Màrkaris
  La vida de Kostas Kharitos i de la seva dona, l’Adrianí, a la Grècia de després de la gran crisi, gira entorn del seu net i dels àpats familiars. Mentrestant, Lambros Zisis, el comunista desencantat que administra un refugi per a persones sense sostre, planeja unes mobilitzacions per evidenciar l’oblit al qual la societat aboca els pobres, els arruïnats i els immigrants, però haurà de bregar amb les provocacions de l’extrema dreta. De sobte, però, a Atenes apareix el cadàver d’un adinerat saudita que va invertir una fortuna per construir un complex hoteler de luxe. Kostas Kharitos s’encarregarà d’investigar aquest cas, un assassinat que posa sobre la taula qüestions que afecten totes les grans ciutats: ¿és la inversió, sobretot l’estrangera, l’única manera de salvar una economia malparada? ¿Quins valors guien els inversors?

• 22 de febrer:

  Viatgeres i escriptores: deu perfils, de Pilar Godayol
  

  «Dones que van gosar» és una bona manera de caracteritzar les deu autores que integren Viatgeres i escriptores. Totes van escriure la seva pròpia història, al marge de la història oficial masculina, com reclama l’escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie. Lady Mary Wortley Montagu a Constantinoble, la princesa Ekaterina Romanovna Dashkova a Europa, Mary Wollstonecraft a Escandinàvia, Florence Nightingale a Egipte, Mary Kingsley a Àfrica, Edith Wharton a França, Gertrude Bell a Aràbia Saudita, Vita Sackville-West a Pèrsia, Aurora Bertrana a la Polinèsia oriental i Montserrat Roig a Leningrad constitueixen una mostra variada de la presència de les dones en la cultura literària viatgera de diverses èpoques. Amb elles, Pilar Godayol fa un petit homenatge a totes les dones que van tenir el coratge d’anar a contracorrent, que van gosar.

• 17 de maig:

  El soroll del temps, de Julian Barnes
  

  És de matinada i un home fuma al replà de casa, davant de l’ascensor. A la maleta du una muda, pasta de dents i tres paquets de tabac. Es tracta de Dmitri Xostakóvitx, que espera, inquiet, la visita de la NKVD, la temuda policia secreta, i té encara l’esperança que se l’enduguin només a ell i no a tota la família. Sap que l’exili o Sibèria no serien les pitjors opcions. Així arrenca l’esperada nova novel·la de Julian Barnes, que recrea tres moments en què el compositor rus va sentir l’amenaça directa del Poder soviètic: Xostakóvitx va haver de viure i crear —sobreviure i subsistir— sota el terror impune d’un règim totalitari. Una gran novel·la sobre la lluita d’un home excepcional per mantenir la seva llibertat creativa i la seva integritat moral, a risc de passar a la història com un covard.

Club de lectura “L’Escriba”

• 22 de desembre:

  Marroc sensual, d’Aurora Bertrana
  Una colorista i vivíssima descripció d’un territori exòtic, en un moment històric, l’any 1936, quan el món s’acostava al caire de l’abisme. El 1936, pocs mesos abans de l’inici de la Guerra Civil, el diari La Publicitat va enviar al Marroc l’escriptora Aurora Bertrana, amb l’encàrrec de retratar la gent i els paisatges de l’aleshores Protectorat Francès i Espanyol. Bertrana ja havia sorpres els lectors amb Paradisos Oceànics, on feia un evocador retrat de la vida dels pobladors ancestrals de la Polinèsia. Aquest cop, pero, al Marroc, no li va resultar tan fàcil connectar amb les seves germanes musulmanes. En un seguit de croniques, la viatgera s’esforça una i altra vegada per endinsar-se en la intimitat de les llars marroquines, en els secrets de prostíbuls i palaus, a la recerca de la complicitats amb unes dones invisibles. Narració en primera persona d’un viatge que recorre les ciutats del Marroc, de nord a sud, on l’autora buscarà la complicitat de les dones de tota condició social, en un intent de copsar l’ànima femenina de l’Islam.

• 16 de març:

  Fetilleria per a noies esgarriades, de Grady Hendrix
  

  La Fern té quinze anys quan arriba a la casa, embarassada, aterrida, completament sola. La senyora Wellwood, la directora, li presenta a altres noies que es troben en la seva mateixa situació: la Rose, que insisteix que trobarà la manera de fugir; la Zinnia, que està convençuda que el pare del seu fill li demanarà matrimoni; i la Holly, una nena de catorze anys que amb prou feines parla. Tot el que les nenes mengen, tot el que fan cada segon de cada dia, fins i tot els temes dels quals parlen, ho controlen uns adults convençuts de saber el que és millor per a elles. Llavors la Fern coneix a una dona que li ofereix un llibre de màgia: la solució perfecta per recuperar una mica de poder. És per aquest motiu que, tot i que la màgia pot ser perillosa, les nenes són incapaces de no utilitzar-la…

• 22 de juny:

  Paraules al sol, de M. Antònia Oliver
  

  Maria Antònia Oliver va escriure aquesta novel·la epistolar, inèdita fins ara, a partir de les cartes que ella i la seva parella, el també escriptor Jaume Fuster, es van intercanviar mentre ell feia el servei militar a l’illa de Cabrera, on el van traslladar per motius polítics. La història d’amor dels dos protagonistes, escrita amb els pseudònims d’Olívia Guillot i Yus Picó, trena les emocions, l’enyor i la ràbia per la separació imposada amb el retrat d’un país gris, a finals dels anys seixanta, amb la llibertat i la llengua tancades amb pany i clau. «La vida, en sortir del present, no la conec, serà totalment nova per a tots dos. Quan hi penso fredament, m’esvero. Hi ha un munt de preguntes materialistes: de què viurem? Trobarem feina? […] Val més no fer càbales, no creus? Després de les tenebres que vivim al començament del nostre camí, el més probable és que tot se’ns faci més planer: almenys estaré al teu costat i això sol omple la meitat del tot. Desitjo un futur inquiet, ple de tu, completament diferent de l’ara que sembla no acabar mai».

Club de lectura “De clàssics”

• 28 d’octubre (amb una sessió preparatòria el dia 21):

  Nura, de Ponç Pons. Amb la presència de l’autor. Amb el suport de la Institució de les lletres catalanes. Conduït per Carme Rubio
  
  «He escrit aquest llarg poema per exorcitzar l’enyor. La meva irrenunciable, però difícil, condició d’illòman menorquí m’ha duit a ser estranger pertot. Pessoa diu que la poesia és l’estat rítmic del pensament i he volgut compondre’l, com si fos un oratori, un rèquiem, amb el ritme del dodecasíl·lab i, per raons de numerologia, estructurar-lo en set parts».
  

  Pons escriu el poema lament des de Sa Figuera Verda que, com diu el poeta, és el seu Walden menorquí, una cabaneta per aïllar-se i escriviure. L’autor comença qüestionant-se què vol dir ser poeta, per a què serveix i sobretot preguntant-se si ell ho és, perquè no vol ser un simple versificador. El poema està ple de referències literàries i artístiques, algunes les atrapo i altres em són balderes i les perdo. Esmenta autors, pintors i directors que admira, segurament són les fonts on ell ha begut. Mostra la seva dificultat per escriure perquè li estan trencant el paisatge estimat. Una illa que no ha sabut protegir-se del turisme i de l’especulació urbanística. Pons és dur amb els menorquins que no han valorat la seva terra ni la seva llengua, i l’han malvenuda. Rememora la seva infància i joventut mentre veiem la gestació del poeta. Diu que  voldria tornar al Son Bou d’infantesa i això que el va viure sota l’opressió del franquisme. Vol salvar la seva Menorca amb els seus mots. Vol preservar-la en el temps i ho fa escrivint, no sap cap altra manera. (Lleonart Roura, Sílvia. Bocins literaris)

• 27 de gener:

  Frankenstein, de Mary Shelley
  

  Rescatat en un lloc remot de l’Àrtic, el doctor Victor Frankenstein ens relata la seva tragèdia: quan era estudiant de filosofia a Ginebra es va obsessionar a aconseguir trobar una fórmula per donar vida a la matèria inanimada. Simultàniament, es va dedicar a reunir parts de cossos humans per construir una criatura d’aparença humana, a la qual va aconseguir donar vida amb una descàrrega elèctrica. Però la criatura, dotada d’una alçada i una força física descomunals, tenia un aspecte tan espantós que inspirava terror a tothom que la veia.
  Considerada l’estendard del romanticisme i del terror gòtic, Frankenstein o El Prometeu modern ens recorda que els humans, desconfiats per naturalesa, solen estar mancats del més mínim sentit de la compassió. Encara que la criatura s’apropi als altres amb respecte i sinceritat, confiant que es regiran pels principis de la religió i la pietat, els humans la rebutgen una vegada i una altra, perquè són incapaços de veure-hi més enllà de la seva aparença monstruosa.

• 28 d’abril:

  Relacions particulars, de Josep Maria Espinàs
  

  Per què Foix li va dir «a vostè li toquen dos bombons»? Per què Cela li va demanar cinc-centes pessetes? A Relacions particulars, Espinàs fa un retrat ple de vida i d’ironia de cada un d’aquests personatges amb tant de caràcter. De tots ells explica experiències compartides, i en dóna notícies i impressions que només poden ser fruit del contacte personal. Però que el lector no s’enganyi. Amb el suport de les anècdotes, emotives o pintoresques, l’autor arriba més enllà: al dibuix incisiu de la identitat d’uns grans escriptors i mostra el fil que lliga aquestes identitats amb les seves obres. Sense oblidar que, indirectament, Espinàs esbossa el seu propi retrat i, amb un punt d’ironia que li és propi, observa la societat literària.Un tema inusual en els llibres de Josep M. Espinàs, construït amb una visió penetrant i amb un estil literari afinat i suggestiu.

Club de lectura «Llegir el Teatre»

• març:

  Revolta de bruixes, de Josep M. Benet i Jornet
  
  La història de Revolta de bruixes narra tot allò que succeeix a sis dones i un home en el transcurs d’una nit de lluna plena. Elles componen la brigada encarregada de la neteja diària d’uns grans locals de caràcter despersonalitzat; ell s’ocupa de la vigilància i control nocturn d’aquests mateixos locals. Les dones tenen un problema comú, col·lectiu, que les enfrontarà amb el vigilant, però aquest problema és gairebé l’única cosa que les uneix, i és per això que la diminuta i domèstica revolta que sobrevé pot agafar aviat uns camins inesperats. (Arxiu Lliure del Teatre Lliure).

• Maig – juny (data pendent de confirmar):
  
  

  Obra pendent de confirmar

Club de narrativa de la Llar Residència de Manlleu

Club Els Superguais

I altres clubs vinculats a la Biblioteca: