Skip to main content
CATÀLEG
10 març 2018


Doctor en Gestió de la Cultura i el Patrimoni
per la Universitat de Barcelona (UB), va cursar la llicenciatura en arqueologia
a l’Escuela Nacional de Antropología e Historia (ENAH) i la Maestria en
Ciencias Antropológicas a la Universidad Autónoma de Yucatán (UADY).  

Ha participat en diversos projectes
arqueològics  de l’INAH i internacionals
en l’àrea maia :
Yaxchilán,
Oxkintok, Sayil, Kabah, T’Hó i Chac.
Ha publicat, en revistes especialitzades d’Europa i Mèxic,
articles sobre la funció social de l’art maia. 

L’any 1997 va estar becat per la
Foundation for the Advancement of Mesoamerican Studies per dur a terme una
investig
ació sobre la topografia i el patró d’assentament de T’Hó. 

El 1998 va
publicar el llibre
T’Hó, la Mérida ancestral. El mateix any va fundar, a
la Dirección de Desarrollo Urbano del Municipi de Mérida, el Departamento de
Patrimonio Arqueológico y Natural, que va dirigir fins al juny de 2010. 

Ha
codirigit, amb investigadors del Centro INAH Yucatán, projectes de salvament
arqueològic en àrees de creixement urbà al municipi de Mérida; així mateix va
codirigir el  Proyecto de Prospección
Arqueológica en el Centro Histórico de Mérida, amb  investigadors de l’Instituto de
Investigaciones Antropológicas de la UNAM, i el Proyecto Parque
Arqueo-ecológico Xoclán amb 
investigadors de la Universidat de Barcelona. Aquest darrer projecte
amb  el finançament  del Ministeri de Cultura de l’Estado espanyol
i de la Generalitat de Catalunya. 

L’any 2010, la seva tesi de MAESTRIA va rebre
el Premi Manuel Gamio que atorga el Consejo Nacional para la Cultura y las
Artes, a través de l‘Instituto Nacional de Antropología e Historia, que dona
suport als millors treballs en l’àrea de planificació estratègica i gestió del
patrimoni cultural.
Durant gairebé vuit anys va assumir la presidència de
l’associació civil Casal Català de la Península de Yucatán, i va tenir la
responsabilitat de ser representant de les Comunitats Catalanes de Mèxic,
Amèrica Central i el Carib davant el Consejo Asesor de las Comunidades
Catalanas del Exterior.

Destaquen entre les seves publicacions els llibres  Històries dels Casals de la Xarxa de Mèxic,
América Central i el Carib (2011) i Miradas catalanas en la antropología
mexicana (2012).



Ha publicat articles en nombroses revistes internacionals : “Arqueologia” ( editada per l’Universitat de Buenos Aires), “Geologia” (Universitat de Rumania), “Arqueologia mexicana” (Mèxic), “Cuadernos de Arqueología de Yucatán (Mèxic), “Revista de la Universidad Autónoma de Yucatán (Mèxic)…

L’ any 2012 és distingit amb el Premi Josep Maria
Batista i Roca- Memorial Enric Garriga Trullols, guardó atorgat per l’Institut
de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) per reconèixer la tasca
que porten a terme els catalanòfils i els catalans de fora per mantenir la
presència catalana al món i augmentar els coneixements dels Països Catalans i
la Cultura Catalana a l’exterior.

És professor a temps complet a la Facultat d’Arquitectura
de la UADY. 


LLIBRES PUBLICATS


(1998) T’Hó, la Mérida ancestral. Ichcanzihó: “Los de rancio abplengo”. Mérida (Yucatán) : H. Ayuntamiento de Mérida, 64 pp

PARTS DE LLIBRES: CAPÍTOLS, SECCIONS, FRAGMENTS…

(1989) “El Grupo Ah Canul: Excavaciones en la Estructura CA-3”. En: Oxkintok 2. Misión Arqueológica de España en México. Madrid : Comisión del Quinto Centenario / Ministerio de Cultura, pp. 8-17

(1992) “El poder y la gloria”. En: Mundo maya, vol. 1 i 2 . Cancún, México.

(1992) “Escultura Indígena Maya: Contorno estético y Lucha de Poder”. En: Mayab, Publicación Especial n.8. Madrid : Sociedad Española de Estudios Mayas.

(1993) “Valor estético de la escultura maya: La apreciación del símbolo en el Puuc”. En: Memorias de la tercera mesa redonda “Perspectivas arqueológicas en el mundo maya”. Madrid : SEEM.

(1998)“El estigma de la arqueología maya: Una perspectiva étnica”. En: Memorias del III Congreso Internacional de Mayistas. México : Centro de Estudios Mayas (UNAM)

(1999) Carta “Sitios arqueológicos en la ciudad de Mérida”. En: Atlas de procesos territoriales de Yucatán. Mérida : Facultat de Arquitectura (UADY).

(1999) “La antigua T’Hó y la ciudad de Mérida”. En: Atlas de procesos territoriales de Yucatán. Mérida : Facultad de Arquitectura (UADY)



(2004)
“La protección del patrimonio urbano y la prospección geofísica. El proyecto
ex-Chetumalito, Mérida, Yucatán”. En: Actes del I Congrés Catalunya-América.
Vol. Pag. 138-138. Casa América-Catalunya. Barcelona.
(2005)
“Arqueología desarrollo urbano y equipamiento”. En : Memorias del I Seminario
Nacional de Conservación del Patrimonio Edificado
. Vol. 1 Pag.
87-87. Mérida, Yucatán (México).
(2009)
“Proyecto de protección de zonas arqueológicas en el estado de Yucatán: Pauta
Mérida-T’Hó”. En : Memoria del registro arqueológico en México.
Treinta años
. Vol. 1 Pag. 517-517. INAH, México.
(2010)
“T’Hó, la Mérida ancestral: centro de un paisaje humanizado”. En : Lugar,
Espacio y Paisaje en Arqueología: Mesoamérica y otras Áreas Culturales
.
Vol. 1 Pag. 361-361. IIA-UNAM, México.
(2015)
“Configuración urbana de Mérida-T’Hó. Siglos XVI y XVII”, En : ACADEMIA
XXII
Vol. 6 Pag. 95-95. UNAM, México.

(2016) “La gestión del patrimonio arqueológico en los pueblos
vivos”
. En : Diversidad,
tradición e innovación en la gestión cultural. Patrimonio y servicios
culturales
. Tomo 3 Pag. 33-50. Universidad de Guadalajara, Jalisco, México.
  
(2017) “Modelos de gestión del patrimonio arqueológico y arquitectónico:
laboratorio y proyectos innovadores para su democratización”
. En : Diversidad e identidad. Pag.
131-148. Universidad Autónoma de Yucatán. Mérida, México.




COORDINACIÓ


(2011) Històries dels casals de la xarxa de Mèxic, América [sic] i el Carib / [coordinació: Josep Ligorred i Perramon].  Mérida (Mèxic) : Casal Català de la Península de Yucatán : Generalitat de Catalunya, 117 pp.


(2012) Miradas catalanas en la antropología mexicana / coordinadores: Claudi Esteva, Josep Ligorred y María Isabel Campos. Córdoba (México) : Escuela Nacional de Antropología e Historia : Casal Català de la Península de Yucatán [etc.], 431 pp.