Un escriny és un cofret molt especial, aquell que serveix per estotjar-hi joies o coses de preu, aquell cofret que, si en tinguéssim un, segur que n’amagaríem la clau perquè ningú el pogués remenar sense el nostre permís, però del qual en presumiríem davant les nostres amistats. Aquest és el motiu pel qual hem batejat així el nostre blog, un blog del qual tots els manlleuencs en podrem estar orgullosos, perquè el seu contingut és molt valuós. Com, si no, podríem qualificar-lo, si tenim en compte que per a qualsevol poble el més important és la seva gent?

I precisament això és el que trobareu en les pàgines d’aquest blog, la gent de Manlleu que ha escrit i que escriu, i els llibres o estudis que Manlleu ha inspirat. Més de 200 autores i autors. La versió inicial d’aquesta tasca es va publicar en un llibre en paper l’any 1997. A partir d’aquí la Biblioteca va veure la necessitat d’anar-la actualitzant i per aquest motiu es va gestar aquesta versió digital.

Què es pot fer per formar part de l’Escriny?

Cal ser un autor o autora de Manlleu (de naixement o d’arrelament), viu o mort.
És necessari tenir obra editada en paper o digitalment.
S’ha d’enviar un correu electrònic a la Biblioteca informant de la publicació d’algun llibre, estudi, etc.

Què cal enviar?

Un currículum resumit de la trajectòria vital, literària o acadèmica.
Una fotografia recent.
Una llista amb tota la relació d’obres publicades.

Què cal tenir en compte?

En el cas dels autors o autores que publiquen sobretot articles a revistes científiques i que tenen molta producció, la Biblioteca farà un resum de la seva bibliografia indicant a quines capçaleres solen publicar.
Us agrairem MOLT que ens envieu periòdicament les actualitzacions de la vostra biografia i bibliografia.
La Biblioteca es posarà en contacte amb vosaltres per anar mantenint la pàgina al dia: aviseu-nos dels vostres canvis de contacte.

I sobretot, si detecteu errors, aviseu-nos!

26 juliol 2019

FREIXA DOMÈNECH, Núria (Manlleu, – )

Manlleuenca , filla de la boira, resideixo a Tarragona a ran de mar, encara que, darrerament, podríem dir que sóc nòmada.

Estimo la paraula, el vers, el que es diu i el que s’endevina. L’escena, la lectura, les tertúlies, i més que res desfullar els dies amb la gent que estimo.

Vaig donar la mà a la millor professió, la de mestra, i duc l’altra aferrada a la ploma, que m’ha regalat algun reconeixement com ara el primer premi en el XXè Concurs de Poesia Ametista d’Arbúcies, abril de 2015, i un segon premi de poesia al Mercat de les Lletres
d’Igualada, setembre 2015.

En un parell d’ ocasions he quedat finalista: en el concurs de Cartes d’amor, de Sant Joan de les Abadesses, 2014, escrit que es va dur a escena i que recentment s’ha publicat en un recull, i a Calafell, el 2015.

Va tenir la seva gràcia guanyar el microrelat promocional del REC d’Igualada, així com el primer premi del concurs de Relats de Mar, convocat pel col·lectiu :“Tarats pels relats”.

S’han publicat poemes en revistes, reculls col.lectius (Ed. Neopàtria) i en el llibre de text de català de 2n de primària (Ed.Cruïlla).

He fet visible la poesia en recitals, escoles, passejades literàries, presentacions, accions de carrer… Alhora s’han difós mitjançant l’espectacle multidisciplinari, de creació pròpia: “Pinzellades d’art” (2008) Pinzelladesdart.blogspot.com, així com en blocs de poesia infantil i juvenil: bibliopoemes.blogspot.com

Vaig encetar el camí escènic amb la CIA tarragonina: “45 RPM”, passant després pel curtmetratge: “ La Flor del final” de Xevi Vila, “ Qui ha mort una poeta”, poesia escènica de Cinta Mulet, ”Pinzellades d’art”, de creació pròpia, i “ Les ales de la papallona“, de
Montserrat Mas, en la programació professional de primavera (2011), al teatre Metropol de Tarragona.

Des del 2014 formo part de l’Associació “Teatre Dona”, de Barcelona, presidida per la actriu i escriptora Araceli Bruch, amb seu a la casa Elizalde, on donem veu i portem a escena el treball de creadores en el món del teatre, la literatura, i les arts en general per tal de fer-les visibles.

Estic lligada per la paraula i els afectes amb el grup de relataires: “ Tarats pels relats”, on creixem junts nuant històries i participant en diferents esdeveniments literaris i/o artístics.

L’octubre de 2016, l’Editorial Neopàtria, d’Alzira, va publicar el meu primer poemari infantil: “ Versos a galet”, poemes d’escola i carrer, amb il·lustracions de Marta Mateos i pròleg de la poeta Cinta Mulet.

FIns avui se n’han fet tot un seguit de presentacions i alhora he endegat tallets per escoles, llibreries i biblioteques, amb el desig que segueixi rodant entre els infants.

Encantada de formar part del recull «Relats absurds», amb la Marató de TV· amb «Coses que passen».

LLIBRES PUBLICATS

(2016) Versos a galet : poemes d’escola i carrer. Alzira: Neopàtria, 73 p.

(2018) Surts a jugar?. Alzira: Neopàtria, 72 p.

(2020) Una de fantasmes. Alzira: Neopàtria, 50 p.

(2021) Filla de la boira. Alzira: Neopàtria, 73 p.

(2023) Xiclet. Alzira: Neopàtria, 57 p.

PARTS DE LLIBRE: CAPÍTOLS, SECCIONS, FRAGMENTS…

(2017) «Coses que passen». En : Relats absurds. [Premià de Dalt]: Associació de Relataires en Català, 158 p.

(2019) «Em diuen Mar». En: Relats a vora mar. Alzira: Neopàtria, p. 70-72