FREIXA DOMÈNECH, Núria (Manlleu, – )
Manlleuenca , filla de la boira, resideixo a Tarragona a ran de mar, encara que, darrerament, podríem dir que sóc nòmada.
Estimo la paraula, el vers, el que es diu i el que s’endevina. L’escena, la lectura, les tertúlies, i més que res desfullar els dies amb la gent que estimo.
Vaig donar la mà a la millor professió, la de mestra, i duc l’altra aferrada a la ploma, que m’ha regalat algun reconeixement com ara el primer premi en el XXè Concurs de Poesia Ametista d’Arbúcies, abril de 2015, i un segon premi de poesia al Mercat de les Lletres
d’Igualada, setembre 2015.
d’Igualada, setembre 2015.
En un parell d’ ocasions he quedat finalista: en el concurs de Cartes d’amor, de Sant Joan de les Abadesses, 2014, escrit que es va dur a escena i que recentment s’ha publicat en un recull, i a Calafell, el 2015.
Va tenir la seva gràcia guanyar el microrelat promocional del REC d’Igualada, així com el primer premi del concurs de Relats de Mar, convocat pel col·lectiu :“Tarats pels relats”.
S’han publicat poemes en revistes, reculls col.lectius (Ed. Neopàtria) i en el llibre de text de català de 2n de primària (Ed.Cruïlla).
He fet visible la poesia en recitals, escoles, passejades literàries, presentacions, accions de carrer… Alhora s’han difós mitjançant l’espectacle multidisciplinari, de creació pròpia: “Pinzellades d’art” (2008) Pinzelladesdart.blogspot.com, així com en blocs de poesia infantil i juvenil: bibliopoemes.blogspot.com
Vaig encetar el camí escènic amb la CIA tarragonina: “45 RPM”, passant després pel curtmetratge: “ La Flor del final” de Xevi Vila, “ Qui ha mort una poeta”, poesia escènica de Cinta Mulet, ”Pinzellades d’art”, de creació pròpia, i “ Les ales de la papallona“, de
Montserrat Mas, en la programació professional de primavera (2011), al teatre Metropol de Tarragona.
Montserrat Mas, en la programació professional de primavera (2011), al teatre Metropol de Tarragona.
Des del 2014 formo part de l’Associació “Teatre Dona”, de Barcelona, presidida per la actriu i escriptora Araceli Bruch, amb seu a la casa Elizalde, on donem veu i portem a escena el treball de creadores en el món del teatre, la literatura, i les arts en general per tal de fer-les visibles.
Estic lligada per la paraula i els afectes amb el grup de relataires: “ Tarats pels relats”, on creixem junts nuant històries i participant en diferents esdeveniments literaris i/o artístics.
L’octubre de 2016, l’Editorial Neopàtria, d’Alzira, va publicar el meu primer poemari infantil: “ Versos a galet”, poemes d’escola i carrer, amb il·lustracions de Marta Mateos i pròleg de la poeta Cinta Mulet.
FIns avui se n’han fet tot un seguit de presentacions i alhora he endegat tallets per escoles, llibreries i biblioteques, amb el desig que segueixi rodant entre els infants.
Encantada de formar part del recull “Relats absurds”, amb la Marató de TV· amb “Coses que passen”.
LLIBRES PUBLICATS
(2016) Versos a galet : poemes d’escola i carrer. Alzira: Neopàtria, 73 p.
(2018) Surts a jugar?. Alzira: Neopàtria, 72 p.
(2018) Surts a jugar?. Alzira: Neopàtria, 72 p.
(2020) Una de fantasmes. Alzira: Neopàtria, 50 p.
(2021) Filla de la boira. Alzira: Neopàtria, 73 p.
(2023) Xiclet. Alzira: Neopàtria, 57 p.
PARTS DE LLIBRE: CAPÍTOLS, SECCIONS, FRAGMENTS…
(2017) “Coses que passen”. En : Relats absurds. [Premià de Dalt]: Associació de Relataires en Català, 158 p.
(2019) “Em diuen Mar”. En: Relats a vora mar. Alzira: Neopàtria, p. 70-72