ANDREU CREUS, Alicia (Manlleu, 1974 … )
Sóc l’Alícia,
visc al Collscabra amb en Pep, enfilats dalt d’una carena amb vistes a Cabrera,
al Montseny i al Pedraforca, en una casa que ens hem restaurat mentre vivíem en
una caravana que vam aparcar al costat de casa i que ens ha fet de llar. Tenim
un gos, un Golden, en Durrell. M’encanta viure on visc. Els cels dels
vespres, la llum de les matinades i l’olor de farigola. Però sobretot fer el
que em rota, banyar-me i prendre el sol sense ser vista. Tanmateix sempre he
dit que voldria viure a New York. 50% rural, 50% cosmopolita; i quan em vull
escapar 75% de platja, 25% de muntanya.
visc al Collscabra amb en Pep, enfilats dalt d’una carena amb vistes a Cabrera,
al Montseny i al Pedraforca, en una casa que ens hem restaurat mentre vivíem en
una caravana que vam aparcar al costat de casa i que ens ha fet de llar. Tenim
un gos, un Golden, en Durrell. M’encanta viure on visc. Els cels dels
vespres, la llum de les matinades i l’olor de farigola. Però sobretot fer el
que em rota, banyar-me i prendre el sol sense ser vista. Tanmateix sempre he
dit que voldria viure a New York. 50% rural, 50% cosmopolita; i quan em vull
escapar 75% de platja, 25% de muntanya.
Vaig
estudiar Filologia Catalana a Girona (encara m’enamora), on vaig viure, i
durant la meva etapa d’estudiant i postestudiant també vaig estar-me a Lleida i
a Barcelona. He viscut a unes 17 cases o pisos diferents, em sembla. Em llevo
cada matí i vaig a treballar al Consorci de Normalització Lingüística de
Manlleu que és on em guanyo les garrofes. Ara ja fa força temps, però abans
d’això he fet una mica de tot: he treballat servint copes, fent classes
(com ara, però a d’altres llocs), en una empresa d’esports d’aventura i
espectacles ( A Anigami, on encara treballo de tant en tant), entre d’altres.
Des de fa un temps escric per a la revista Cupatges (pertany a Nació Digital) i assisteixo a events que
tenen a veure amb el món del vi.
estudiar Filologia Catalana a Girona (encara m’enamora), on vaig viure, i
durant la meva etapa d’estudiant i postestudiant també vaig estar-me a Lleida i
a Barcelona. He viscut a unes 17 cases o pisos diferents, em sembla. Em llevo
cada matí i vaig a treballar al Consorci de Normalització Lingüística de
Manlleu que és on em guanyo les garrofes. Ara ja fa força temps, però abans
d’això he fet una mica de tot: he treballat servint copes, fent classes
(com ara, però a d’altres llocs), en una empresa d’esports d’aventura i
espectacles ( A Anigami, on encara treballo de tant en tant), entre d’altres.
Des de fa un temps escric per a la revista Cupatges (pertany a Nació Digital) i assisteixo a events que
tenen a veure amb el món del vi.
Miro
d’anar per la vida amb els ulls ben oberts. Em desfogo cantant a pulmó i crec
en la música. M’agrada estar sola i també acompanyada, 50 % solitària, 50 %
social. Menjo força i de tot, i no m’agrada mal alimentar-me. Això sí, les
mongetes tendres me les menjo, però em fan bola. Perdo la noció del temps a les
perfumeries, a les llibreries i als cellers. Tinc molta memòria, de manera que
hi ha gent del meu voltant que em fa servir de disc dur: Alícia, fa deu anys
quan érem a Sant Iscle de Bellparadís, i em vaig entrebancar amb aquella
llamborda, quines vambes duia? I us he de dir que, en general, ho
clavo i fins i tot em marco alguna informació extra. I en tinc un altre de do,
no us penseu, el de la vista: puc veure l’hora que marca el rellotge del
campanar del meu poble des d’un radi de …no ho sé, però molt bé. Sóc
molt Padrino pel que fa a la família i els amics, els meus són
els meus. He viatjat, alguns cops sola, però decididament millor acompanyada.
En ocasions puc ser timidíssima i insegura, i en d’altres no hi ha qui em pari.
Vaig néixer el 74 i de moment no tinc fills.
d’anar per la vida amb els ulls ben oberts. Em desfogo cantant a pulmó i crec
en la música. M’agrada estar sola i també acompanyada, 50 % solitària, 50 %
social. Menjo força i de tot, i no m’agrada mal alimentar-me. Això sí, les
mongetes tendres me les menjo, però em fan bola. Perdo la noció del temps a les
perfumeries, a les llibreries i als cellers. Tinc molta memòria, de manera que
hi ha gent del meu voltant que em fa servir de disc dur: Alícia, fa deu anys
quan érem a Sant Iscle de Bellparadís, i em vaig entrebancar amb aquella
llamborda, quines vambes duia? I us he de dir que, en general, ho
clavo i fins i tot em marco alguna informació extra. I en tinc un altre de do,
no us penseu, el de la vista: puc veure l’hora que marca el rellotge del
campanar del meu poble des d’un radi de …no ho sé, però molt bé. Sóc
molt Padrino pel que fa a la família i els amics, els meus són
els meus. He viatjat, alguns cops sola, però decididament millor acompanyada.
En ocasions puc ser timidíssima i insegura, i en d’altres no hi ha qui em pari.
Vaig néixer el 74 i de moment no tinc fills.
He guanyat el XXIII Premi Narrativa Ciutat de Manlleu 2017, per l’obra Jason Porter.
Escric, en format digital, a la revista Catorze(“Inversió fallida“) , i a Osona.com, on actualment escric un article cada dos mesos.
PARTS DE LLIBRE : CAPÏTOLS; SECCIONS; FRAGMENTS…
(2017) “Jason Porter”. En Jason Porter i altres narracions. Barcelona: Témenos, DL 2017. pp 7-37.