MOLAS FONT, M. Dolors (Manlleu, 1951 – )
Maria Dolors Molas Font (Manlleu, 1951). És doctora en Filosofia i Lletres, secció Història
Antiga, perla Universitat
de Barcelona on ocupa una plaça de professora titular d’Història Antiga.
Antiga, per
de Barcelona on ocupa una plaça de professora titular d’Història Antiga.
És coordinadora de Tàcita Muta
(Grup d’Estudis de Dones i Gènere a l’Antiguitat, UB), investigadora del Grup de
Recerca Consolidat, Creació i Pensament de les Dones (CiPD), i dela Càtedra Unesco. Des
de fa anys, imparteix a la universitat assignatures de dones i gènere al món
antic, àmbit temàtic sobre el qual investiga i ha dirigit projectes de recerca.
La seva investigació s’ha centrat també en la protohistòria mediterrània i el
món ibèric del nord-est de la península ibèrica on ha dirigit excavacions
arqueològiques als jaciments de Can
Caseta (Manlleu), el Casol de Puig Castellet (Folgueroles), el Camp de les
Lloses (Tona) i a la ciutat de Vic, entre d’altres.
(Grup d’Estudis de Dones i Gènere a l’Antiguitat, UB), investigadora del Grup de
Recerca Consolidat, Creació i Pensament de les Dones (CiPD), i de
de fa anys, imparteix a la universitat assignatures de dones i gènere al món
antic, àmbit temàtic sobre el qual investiga i ha dirigit projectes de recerca.
La seva investigació s’ha centrat també en la protohistòria mediterrània i el
món ibèric del nord-est de la península ibèrica on ha dirigit excavacions
arqueològiques als jaciments de Can
Caseta (Manlleu), el Casol de Puig Castellet (Folgueroles), el Camp de les
Lloses (Tona) i a la ciutat de Vic, entre d’altres.
Forma part del Consell Editorial
de la revista Lectora. Revista de Dones i Textualitat i del Consell
Assessor de la col·lecció Querella.
Ha estat becària de l’Escuela Española de Historia
y de Arqueología de Roma (Itàlia). A Itàlia ha fet estudis i treballs de
recerca al Museo Archeologico dell’Agro Falisco (Civitacastellana, Viterbo) i
al Museo Nazionales di Villa Giulia (Roma).
de la revista Lectora. Revista de Dones i Textualitat i del Consell
Assessor de la col·lecció Querella.
Ha estat becària de l’Escuela Española de Historia
y de Arqueología de Roma (Itàlia). A Itàlia ha fet estudis i treballs de
recerca al Museo Archeologico dell’Agro Falisco (Civitacastellana, Viterbo) i
al Museo Nazionales di Villa Giulia (Roma).
LLIBRES PUBLICATS
TASQUES D’EDITORA
(2007) Violencia deliberada: las raíces de la violencia
patriarcal. Barcelona: Icaria, 271 pp
patriarcal. Barcelona: Icaria, 271 pp
(2012) De las mujeres,
el poder y la guerra. Historia y creación. Barcelona: Icaria, 239 pp.
el poder y la guerra. Historia y creación. Barcelona: Icaria, 239 pp.
PARTS DE LLIBRE: CAPÍTOLS,
SECCIONS, FRAGMENTS..
SECCIONS, FRAGMENTS..
(2002) “Engendrar y parir
enla Ilíada y
enla Odisea ”,
En: Morir
en femenino. Estudios de mujeres en la antigüedad. Barcelona: Edicions dela Universitat de
Barcelona, pp. 153-178
en
en
En: Morir
en femenino. Estudios de mujeres en la antigüedad. Barcelona: Edicions de
Barcelona, pp. 153-178
(2003) “Mujeres y rituales
funerarios enla Grecia
antigua”. En: Morir
en femenino. Mujeres, ideología y prácticas funerarias desdela Prehistoria hasta la Edad Media. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona,
pp. 101-126
funerarios en
antigua”. En: Morir
en femenino. Mujeres, ideología y prácticas funerarias desde
pp. 101-126
(2005) “La violencia simbólica en el matrimonio ateniense de
época clásica” Castelló dela
Plana : Publicacions de la Universitat Jaume
I, pp. 133-141
época clásica” Castelló de
Plana
I, pp. 133-141
htt://www.uji.es/bin/publ/edicions/eopali.pdf
(2007) “Cuerpos usados y espíritus seducidos en la
oratoria ática”. En: Violencia deliberada. Las
raíces de la violencia patriarcal. Barcelona: Icaria, pp. 89-105
oratoria ática”. En: Violencia deliberada. Las
raíces de la violencia patriarcal. Barcelona: Icaria, pp. 89-105
(2008) “La numismática”.
En: Les col·leccions de l’exposició
permanent del Camp de les Lloses. Tona. Tona: Ajuntament de Tona, pp.
131-139
En: Les col·leccions de l’exposició
permanent del Camp de les Lloses. Tona. Tona: Ajuntament de Tona, pp.
131-139
(2009) “Educación en
igualdad”. En: Una mirada de las mujeres
sobrela Ley para
la Igualdad. Oviedo : Instituto Asturiano de la Mujer , pp. 127-130
igualdad”. En: Una mirada de las mujeres
sobre
(2009) “La maternidad
usurpada en las leyendas sobre los orígenes de Roma”. En: Madres y maternidades. Construcciones
culturales la civilización clásica. Oviedo: KRK Ediciones, pp. 133-154
usurpada en las leyendas sobre los orígenes de Roma”. En: Madres y maternidades. Construcciones
culturales la civilización clásica. Oviedo: KRK Ediciones, pp. 133-154
(2010) “Memoria,
objetividad y subjetividad. Los estudios sobre mujeres en el mundo antiguo” En:
objetividad y subjetividad. Los estudios sobre mujeres en el mundo antiguo” En:
Subjetividad, cultura material y género:
Diálogos con la historiografía italiana. Barcelona, Icaria, pp. 133-152.
Diálogos con la historiografía italiana. Barcelona, Icaria, pp. 133-152.
(2012) “De las amazonas, las armas y el poder”. En: De las mujeres,
el poder y la guerra. Historia y creación. Barcelona: Icaria, pp. 7-19
el poder y la guerra. Historia y creación. Barcelona: Icaria, pp. 7-19
(2012), “La maternitat usurpada en les llegendes sobre els
orígens de Roma”. En: Gunaikes,
Mulieres. Mirades sobre la dona a Grècia i a Roma. Tarragona: Arola Editors,
pp. 131-153.
orígens de Roma”. En: Gunaikes,
Mulieres. Mirades sobre la dona a Grècia i a Roma. Tarragona: Arola Editors,
pp. 131-153.
CONTRIBUCIONS A CONGRESSOS
(2005) “Unitats domèstiques
femenines a Esparta”. En: Actas del VIII Simposio
Internacional dela Sociedad
de Plutarquistas: Plutarc a la seva
época. Paideia i Societat. Barcelona, pp. 617-622
femenines a Esparta”. En: Actas del VIII Simposio
Internacional de
de Plutarquistas: Plutarc a la seva
época. Paideia i Societat. Barcelona, pp. 617-622
(2010) “Les arrels clàssiques
de les violències contra les dones » 3r.
Congrès de les Dones del Baix Llobregat. www.elbaixllobregat.net
de les violències contra les dones » 3r.
Congrès de les Dones del Baix Llobregat. www.elbaixllobregat.net