Va néixer, l’any 1856, a Manlleu.
La seva professió va ser la d’agricultor dedicat al cultiu del blat i la patata i a la producció de mel i aigües mineromedicinals. Els seus productes li van fer guanyar diverses medalles d’or i plata a les exposicions a les quals va assistir, com la Gran Medalla de l’Exposició Mundial de París (1900) i el Gran Diploma d’Honor i Medalla d’Or a Atenes. Madirolas va acudir a aquests certàmens i exposicions gràcies a la influència del seu amic Rafael Gasset, ministre d’Agricultura de govern espanyol.
Aquests premis li van permetre fer amistats amb personatges rellevants de la època i dels diversos estaments socials. Així es va convertir en un home influent en el seu temps i va a ser rebut en audiència pel Rei Alfons XII. Ramon Madiroles també va ser rebut pel papa Lleó XII arran d’un viatge a Roma i va aconseguir del Pontífex un breu pontifici en el qual es declarava el Santuari de Puig Agut com el primer de l’Estat dedicat al Sagrat cor de Jesús. Lleó XII el va obsequiar amb un calze d’or amb incrustacions de pedres precioses per el temple manlleuenc.
Ramon Madiroles va mantenir un íntima amistat amb el cardenal Rampolla, secretari d´Estat del Vaticà, del qual va rebre cartes personals. Rampolla estava considerat el candidat perfecte per a succeir Lleó XII, però Àustria va imposar el seu dret a veto.
El marqués de Tenerife, general Valerià Weyler, en aquell temps Capità general de Catalunya va ser un gran amic del manlleuenc. Gràcies al suport de Weyler, Madirolas va elaborar un dels més ambiciosos projectes : la carretera de Manlleu a Olot, autèntic precedent de l’actual Eix Vic-Olot.
El prestigi que va assolir no només va beneficiar tot el poble de Manlleu, amb la materialització d’alguns projectes, com ara eixamplar el pont de Can Molas. Va combinar àgilment les seves feries agrícoles amb la promoció cultural i social.
Però la seva gran obra va ser la construcció del santuari de Puig-Agut, un projecte que va cristal·litzar el 1896, però que havia estat preparat anys abans. Madirolas va ser l’impulsor i principal patrocinador de l’obra. Paral·lelament, va fundar el primer periòdic de Manlleu. el Faro de Puig Agut, del qual es va fer càrrec de la direcció i de la redacció.
La seva professió no només li va permetre subsistir sinó que els quatre productes amb els quals va treballar el van conduir a un reconeixement de nivell mundial.
Va morir l’any 1927.
LLIBRES PUBLICATS
(1885) Discursos y narraciones. Barcelona : Sucesores de N. Ramírez, 176 pp.
[1885?] Poesías religiosas y morales. Barcelona : Sucesores de N. Ramírez, 62 pp.
(1887) Puig-Agut. Colección de documentos en ramillete para la historia del primer templo con carácter expiatorio dedicado al Sagrado Corazón de Jesus en España. Barcelona : Tip. Católica, 22 ff.
Interés de la Iglesia a favor de la clase obrera
Controversia
(1900) Las patatas en el Llano de Vich. Manlleu : [l’autor], 7 ff.
(1903) Llorejada biografia del Bisbe Morgades y la candent qüestió catalana. Barcelona : La Hormiga de Oro, 70 pp.
Elements de riquesa ab que conta la Vila de Manlleu y manera com deuhen aprofitarse pera que resulten beneficiosos al engrandiment y prosperitat de la població
Colmenares y miel de Madirolas
