Un escriny és un cofret molt especial, aquell que serveix per estotjar-hi joies o coses de preu, aquell cofret que, si en tinguéssim un, segur que n’amagaríem la clau perquè ningú el pogués remenar sense el nostre permís, però del qual en presumiríem davant les nostres amistats. Aquest és el motiu pel qual hem batejat així el nostre blog, un blog del qual tots els manlleuencs en podrem estar orgullosos, perquè el seu contingut és molt valuós. Com, si no, podríem qualificar-lo, si tenim en compte que per a qualsevol poble el més important és la seva gent?
I precisament això és el que trobareu en les pàgines d’aquest blog, la gent de Manlleu que ha escrit i que escriu, i els llibres o estudis que Manlleu ha inspirat. Més de 200 autores i autors. La versió inicial d’aquesta tasca es va publicar en un llibre en paper l’any 1997. A partir d’aquí la Biblioteca va veure la necessitat d’anar-la actualitzant i per aquest motiu es va gestar aquesta versió digital.
- Cal ser un autor o autora de Manlleu (de naixement o d’arrelament), viu o mort.
- És necessari tenir obra editada en paper o digitalment.
- S’ha d’enviar un correu electrònic a la Biblioteca informant de la publicació d’algun llibre, estudi, etc.
- Un currículum resumit de la trajectòria vital, literària o acadèmica.
- Una fotografia recent.
- Una llista amb tota la relació d’obres publicades.
- En el cas dels autors o autores que publiquen sobretot articles a revistes científiques i que tenen molta producció, la Biblioteca farà un resum de la seva bibliografia indicant a quines capçaleres solen publicar.
- Us agrairem MOLT que ens envieu periòdicament les actualitzacions de la vostra biografia i bibliografia.
- La Biblioteca es posarà en contacte amb vosaltres per anar mantenint la pàgina al dia: aviseu-nos dels vostres canvis de contacte.
ANDREU CREUS, Alicia (Manlleu, 1974 … )
visc al Collscabra amb en Pep, enfilats dalt d’una carena amb vistes a Cabrera,
al Montseny i al Pedraforca, en una casa que ens hem restaurat mentre vivíem en
una caravana que vam aparcar al costat de casa i que ens ha fet de llar. Tenim
un gos, un Golden, en Durrell. M’encanta viure on visc. Els cels dels
vespres, la llum de les matinades i l’olor de farigola. Però sobretot fer el
que em rota, banyar-me i prendre el sol sense ser vista. Tanmateix sempre he
dit que voldria viure a New York. 50% rural, 50% cosmopolita; i quan em vull
escapar 75% de platja, 25% de muntanya.
estudiar Filologia Catalana a Girona (encara m’enamora), on vaig viure, i
durant la meva etapa d’estudiant i postestudiant també vaig estar-me a Lleida i
a Barcelona. He viscut a unes 17 cases o pisos diferents, em sembla. Em llevo
cada matí i vaig a treballar al Consorci de Normalització Lingüística de
Manlleu que és on em guanyo les garrofes. Ara ja fa força temps, però abans
d’això he fet una mica de tot: he treballat servint copes, fent classes
(com ara, però a d’altres llocs), en una empresa d’esports d’aventura i
espectacles ( A Anigami, on encara treballo de tant en tant), entre d’altres.
Des de fa un temps escric per a la revista Cupatges (pertany a Nació Digital) i assisteixo a events que
tenen a veure amb el món del vi.
d’anar per la vida amb els ulls ben oberts. Em desfogo cantant a pulmó i crec
en la música. M’agrada estar sola i també acompanyada, 50 % solitària, 50 %
social. Menjo força i de tot, i no m’agrada mal alimentar-me. Això sí, les
mongetes tendres me les menjo, però em fan bola. Perdo la noció del temps a les
perfumeries, a les llibreries i als cellers. Tinc molta memòria, de manera que
hi ha gent del meu voltant que em fa servir de disc dur: Alícia, fa deu anys
quan érem a Sant Iscle de Bellparadís, i em vaig entrebancar amb aquella
llamborda, quines vambes duia? I us he de dir que, en general, ho
clavo i fins i tot em marco alguna informació extra. I en tinc un altre de do,
no us penseu, el de la vista: puc veure l’hora que marca el rellotge del
campanar del meu poble des d’un radi de …no ho sé, però molt bé. Sóc
molt Padrino pel que fa a la família i els amics, els meus són
els meus. He viatjat, alguns cops sola, però decididament millor acompanyada.
En ocasions puc ser timidíssima i insegura, i en d’altres no hi ha qui em pari.
Vaig néixer el 74 i de moment no tinc fills.