Un escriny és un cofret molt especial, aquell que serveix per estotjar-hi joies o coses de preu, aquell cofret que, si en tinguéssim un, segur que n’amagaríem la clau perquè ningú el pogués remenar sense el nostre permís, però del qual en presumiríem davant les nostres amistats. Aquest és el motiu pel qual hem batejat així el nostre blog, un blog del qual tots els manlleuencs en podrem estar orgullosos, perquè el seu contingut és molt valuós. Com, si no, podríem qualificar-lo, si tenim en compte que per a qualsevol poble el més important és la seva gent?

I precisament això és el que trobareu en les pàgines d’aquest blog, la gent de Manlleu que ha escrit i que escriu, i els llibres o estudis que Manlleu ha inspirat. Més de 200 autores i autors. La versió inicial d’aquesta tasca es va publicar en un llibre en paper l’any 1997. A partir d’aquí la Biblioteca va veure la necessitat d’anar-la actualitzant i per aquest motiu es va gestar aquesta versió digital.

Què es pot fer per formar part de l’Escriny?

Cal ser un autor o autora de Manlleu (de naixement o d’arrelament), viu o mort.
És necessari tenir obra editada en paper o digitalment.
S’ha d’enviar un correu electrònic a la Biblioteca informant de la publicació d’algun llibre, estudi, etc.

Què cal enviar?

Un currículum resumit de la trajectòria vital, literària o acadèmica.
Una fotografia recent.
Una llista amb tota la relació d’obres publicades.

Què cal tenir en compte?

En el cas dels autors o autores que publiquen sobretot articles a revistes científiques i que tenen molta producció, la Biblioteca farà un resum de la seva bibliografia indicant a quines capçaleres solen publicar.
Us agrairem MOLT que ens envieu periòdicament les actualitzacions de la vostra biografia i bibliografia.
La Biblioteca es posarà en contacte amb vosaltres per anar mantenint la pàgina al dia: aviseu-nos dels vostres canvis de contacte.

I sobretot, si detecteu errors, aviseu-nos!

27 octubre 2014

PLA ROVIRA Ramon (Manlleu, 1887 – Cabrera de Mar, 1973)

Veí de Manlleu, va néixer el 16 d’abril de 1887.

Fill gran d’una família nombrosa, els seus pares treballaven al tèxtil i varen traslladar-se, per raons de feina, a Ripoll. Allà fou on començà a treballar. De Ripoll varen anar a Teià i després a Cabrera de Mar, a la fàbrica Ordeig, on van treballar-hi sis membres de la família.

Tenia 15 anys quan va arribar a Cabrera de Mar, i es va enamorar del poble només veure’l. Li agradava molt llegir i el teatre, i va arribar a dirigir el grup escènic de la sala l’Atlàntida. S’inspirava amb facilitat per a escriure: la gent li demanava poemes per donar el ram a una núvia, per a un matrimoni…

Va ser encarregat de la fàbrica durant molts anys i pràcticament hi dedicà la vida. Li varen concedir la medalla al Mèrit en el Treball i la rebre a Madrid.

Ja de jubilat, va anar auto-publicant-se els seus poemes, llibre a llibre, venent-los a coneguts i amics.

A pesar de no haver pogut estudiar gaire, va anar seguint aprenent durant tota la vida. Feia una poesia molt metòdica. L’amistat el va unir amb mossèn Pere Ribot, que va ser vicari a Cabrera de Mar. Es va casar amb Eulàlia Mompart, de la casa de pagès de can Jover. Varen tenir quatre fills : Montserrat, Josep, Ramon i Sebastià.

Va morir a Cabrera de Mar el 1973.